La poesia de la Cèlia, que insisteixo a definir com a lliure, éstambé desvetlladora i desveladora: desvetlladora, perquèens desvetlla, ens desperta de l’estat letàrgic de no volerendinsar-nos gaire en tot allò de la vida que ens ve gran (lamort, l’angoixa, l’absència, l’oblit, la ràbia…); i desveladora, perquèaparta el vel que no ens permetia veure l’amor, la mort, eldesig, el dol i l’absència des d’altres llocs, des d’altres miradors.Cadascun dels poemes d’aquesta antologia formen un ventallde prismes diferents que ens il·luminen, en el sentit epifànicdel terme, perquè ens revelen aspectes de l’experiència humanaals quals no havíem pogut accedir abans.Sònia Moll «,