La nova novel·la de Han Kang, Premi Nobel de Literatura: un himne a l’amistat i un cant a la imaginació. «On havia començat a esmicolar-se tot?Quan va ser que em vaig trobar en aquella cruïlla?Quina escletxa o segment va marcar el punt d’inflexió? Sabem per experiència que algunes persones treuen el ganivet més esmolat a l’hora de marxar. El claven a l’altre en la seva part més vulnerable, perquè són persones properes; el coneixen bé i saben exactament el lloc més tendre per on tallar. Un matí fred de finals de desembre, la Gyeongha rep un missatge inesperat de la seva amiga Iseon: ha patit un accident al seu taller de fusteria, a l’illa de Jeju, i ha estat traslladada a un hospital de Seül. Des del llit, li suplica que agafi el primer vol a l’illa i tingui cura del seu ocell abans que se li acabin l’aigua i el menjar. Malauradament, quan la Gyeongha aterra a Jeju es desferma una terrible tempesta de neu. Arribarà a temps per salvar l’ocell abans que caigui la nit? Sobreviurà al vent gèlid que bat el camí? Angoixada, ignora que a casa de l’amiga l’espera un malson encara més fosc. Allà, la història oculta de la família de l’Inseon està a punt de sortir a la llum a través dels records transmesos de mare a filla i d’un arxiu, conservat amb molta cura, que documenta una de les pitjors massacres de la història de Corea: l’assassinat de 30.000 comunistes entre el novembre del 1948 i principis del 1949. Els adéus impossibles, la novel·la més recent de la premi Nobel de Literatura, i guardonada amb el premi Médicis Estranger, és un himne a l’amistat i un cant a la imaginació, però sobretot, una denúncia poderosa i valenta contra l oblit. «,