Les peripècies de l’esperit són tan antigues com la condició humana. En aquest assaig s’explora com es manifesten ara, d’on deriven històricament i per què resulten problemàtiques. Visqués a l’època que visqués, l’ésser humà albergava una inevitable consciència de finitud. En tot cas, les expectatives profundes en relació amb la vida i amb la mort de fa milers d’anys i les nostres no han variat de manera substancial: l’urbanita postmodern i el caçador paleolític comparteixen les mateixes emocions bàsiques. «,